UN NOU RECÉS DE L'EQUIP EDUCATIU

El cap de setmana del 9 i 10 d’abril, els monitors de l’esplai Joan Suñol vam realitzar un recés a la cova de Manresa. I us preguntareu, què és un recés? Doncs es tracta d’una escapada que implica allunyar-se per un temps de les obligacions quotidianes i dels assumptes materials. Serveix per dedicar-se a connectar amb un mateix permetent-nos créixer tant en l’àmbit personal com espiritual.

La comissió de transcendent ha estat l’encarregada d’organitzar aquest esdeveniment. Som un grup de monitores i monitors que duem a terme una funció que beneficia i és necessària per l’esplai, com la resta de comissions. Aquesta, concretament, té la funció de preparar pregàries per l’equip abans de l’esplai, una per trimestre. També proporciona un banc de recursos per dur a terme activitats de transcendent amb els infants i, a més, organitza aquest recés.

Al llarg d’aquests dos dies a Manresa s’han realitzat un seguit d’activitats que aprofundien en les diferents dimensions de la persona, proporcionant un espai de creixement als monitors. Aquestes han estat acompanyades d’un entorn idíl·lic per la introspecció, la ja ben coneguda Cova de Manresa. El recès tenia com a fil conductor un text de l’evangeli que apareixia en totes les activitats i tractaven els moments més destacables de la Setmana Santa, permetent-nos reviure aquests fets des d’una perspectiva més personal i apropada a la nostra realitat.

El dissabte a la nit, ens van permetre fer una pregària de l’estil de Taizé, tota integrada només per cants i un minut de silenci dins la Cova on Ignasi va trobar el seu propòsit fa tants anys. A més, vam poder visitar els nous mosaics de l’església on el Raúl Saiz, jesuïta que ajuda a l’esplai, ens va explicar el significat d’aquests.

El meu moment preferit del recès va ser una activitat on havíem d’entregar als altres integrants del grup alguna fortalesa pròpia que repercutís en els altres, simbòlicament eren uns pots amb sal que cadascú de nosaltres havíem tenyit del nostre color identificatiu. En aquest moment d’intercanvi, es va crear un ambient de confiança i amor per la resta, perquè ens vam mostrar vulnerables, però alhora valents per compartir.

Finalment, el recés ha significat per mi un espai on he pogut reconnectar amb mi mateixa i poder entregar les meves prioritats, i a més un moment de connexió i complicitat amb els companys monitors. Ja tinc ganes del proper recés!

Escrit per Anna Garcia, actual monitora de Xaloc