SUMMER EDITION 2025

Benvolgudes famílies, esperem que estigueu gaudint d'uns dies de descans i recuperant forces per encarar el nou curs amb energia. A continuació ens agradaria compartir amb vosaltres el fabulós recull fotogràfic de les activitats d'estiu d'enguany.

Un any més, infants, joves, monitors i monitores hem viscut dies plens de moments màgics a les colònies, al camp de treball i a les rutes que hem realitzat. Tot i que aquest estiu ha estat diferent per a molts de nosaltres, hem creat records que quedaran amb nosaltres per sempre. Desitgem tornar ben aviat a la casa de Viladrau per continuar creant noves experiències junts.

PRIMER TORN DE COLÒNIES | HĒRKA’LĒIA

Ja hem tornat d’HĒRKA’LĒIA i encara ens en recordem de tots els moments que hem viscut! Aquest estiu a l’Esplai Joan Suñol hem viatjat a l’antiga Grècia per conèixer a Hèrcules, a qui hem ajudat a entrenar-se per poder vèncer a Hades.

Aquests dies hem viscut un munt d’aventures que han fet que ens uníssim en una petita gran família. Vam fer moltíssimes activitats per entrenar-nos com autèntics herois i heroïnes, jocs d’aigua per refrescar-nos, estonetes a la piscina i un munt d’activitats diferents per ajudar a Hèrcules en la seva missió! Tot i que hem descobert que amb els nostres grups, qualsevol repte és fàcil.

Mai oblidarem HĒRKA’LĒIA, i sempre sentirem dins del cor tots els nostres grups: KORFÚ, KALOKAIRI, KÉRKYRA, EDESSA, NISIROS, SYROS, IRAKLIA, KALYMNOS, ITAKA i HYDRA. Molt bon estiu a totes les famílies i gràcies a tots els infants que han participat a les colònies per ensenyar-nos com són els autèntics herois i heroïnes! Ens veiem el curs que ve amb moltes ganes de viure noves aventures!

Gràcies a aquest estiu sempre podrem cantar que a “Talamanca, sis dies hem passat, gràcies a tots els moments som més forts i més valents” .

VISCA HĒRKA’LĒIA!

SEGON TORN DE COLÒNIES | VILATEKNAE

"Un dia vam trobar un superordinador" i així va començar l'aventura... un estiu replet de noves experiències i ganes de traslladar l'essència del Joan Suñol a Talamanca.

Sorprenentment no érem els únics habitants a la casa l'Odd, la Yumi, l'Ulrica, el Jeremey i l'Aelita ens estaven esperant per ajudar-los a salvar Lyoko de la maligna Xana. No va ser una tasca fàcil, entre torres i connexions vam haver de viatjar i milions de reptes superar com uns científics malignes que van voler infectar-ho tot, però vam poder evitar-ho just a temps. Gràcies al nostre esforç en cada activitat, excursió i dansa ens vam implicar i tots junts la vàrem derrotar. Tots ells estaven agraïts i contents per la nostra ajuda, i fins i tot, vam aconseguir que l'Aelita es quedés al món normal i pogués continuar forjant les seves amistats com ho hem fet nosaltres aquests dies.

Quin gran plaer ha estat compartir aquests dos torns tots plegats. Primer 6 dies i després 7 dies plens de rialles, nervis, noves aventures, activitats, cants i danses, festes a les nits i sobretot ganes de viure les colònies al Joan Suñol. Per això, només ens queda donar les gràcies a tots els infants i famílies que heu confiat amb nosaltres per crear nous records un any més.

Com a equip educatiu ha suposat tot un repte la nova reestructuració, fet que no ens ho esperàvem i se'ns feia molt estrany fer colònies a una altra casa que no fos Viladrau. Però, gràcies a la dedicació i esforç de monitors/es, ajudants, xòfer i directora des de febrer ha estat possible.

UN ANY MÉS VISCA EL JOAN SUÑOL I VISCA VILATEKNAE!

CAMP DE TREBALL | CAMPI QUI DOOBY

Aquest any a Campi qui Dooby hem pogut gaudir de dotze dies molt intensos, però molt especials.

Tot va començar en arribar al refugi el Solà el 18 de juliol, on vam conèixer els personatges que ens acompanyarien durant aquesta experiència. L’Ànnia, el Roc, el Guim, l'Iris i l’Scooby feia anys que passaven els estius junts a El Solà, però uns dies després de la nostra arribada, van començar a passar successos inexplicables, i el Gerardo no ens parava de molestar… Semblava que algú ens volia fer fora! Havíem de resoldre aquest misteri.

Encara que tinguéssim alguns imprevistos, i el sol no sempre ens somrigués, vam aprofitar tot el temps possible per millorar i arreglar la bassa de l’Horta, buidant-la i fent-la molt més accessible gràcies a les escales de fusta que vam construir plegats. Va ser una feina molt gratificant i estem molt satisfets amb com va quedar!

Durant els temps lliures, les tardes i les nits vam fer torneigs de vòlei, ens vam tornar experts en jocs de cartes, vam fer activitats xulíssimes preparades pels monitors i vam riure moltíssim. Va ser en aquests moments que ens vam poder conèixer més i vam formar noves amistats que esperem mantenir més endavant.

Però no tot va ser fàcil, ja que continuàvem tenint problemes a resoldre, i un culpable a descobrir. Tot i que desconfiàvem els uns dels altres, ens vam unir per descobrir el que estava passant i comprar el refugi als propietaris del terreny, que amenaçaven de fer-nos fora i reconstruir-lo.

En resum, ha estat una experiència increïble que no oblidarem. I encara que el Camp de Treball només el fem una vegada, sempre serem Campi qui Dooby!!!

Elsa González, jove de l'esplai

RUTES | KATXO D'ASTUR

Feia setmanes que comptàvem els dies, preparàvem motxilles i finalment va arribar: el dia 13 de juliol. El dia que tant havíem esperat. Eren les 23:00 de la nit i, després d’aproximadament 11 hores de camí, vam arribar a Gijón, el nostre primer destí!

Han estat dotze dies en què hem viscut experiències molt diferents: dormir a porxos d’esglésies, veure paisatges d’Astúries tant de mar com de muntanya, poca aigua a la cantimplora, molta pluja, riures als àpats, parlar de tot amb els nostres companys i companyes, i mil coses més que sempre es quedaran guardades a les nostres memòries.

Hem après a conviure, a tenir paciència, a ajudar-nos quan algú no podia més i a valorar les petites coses: una dutxa calenta després d’un dia llarg, veure el sol després de dies de pluja. Hem rigut, ens hem esgotat, hem cantat mentre caminàvem... També ha sigut una ruta especial perquè hem fet grup amb gent de diverses edats, tothom s’hi ha sumat creant un vincle cada cop més gran. Hem compartit camí, rialles, cansament i fins i tot converses profundes. Ens hem cuidat entre nosaltres i hem après a conviure com si ens coneguéssim de fa molt més temps.

Aquestes rutes ens han marcat molt, ja que ens han donat moments que sempre recordarem.

Anaven passant els dies, i encara que ens queixéssim dient que volíem marxar a casa, sabíem que en arribar el dia, voldríem haver-ho gaudit més. És el nostre últim any com a nens i nenes i deixant les queixes de costat, no hauria pogut ser millor que aquest.

Unes rutes inoblidables KATXO D’ASTUR!

Marina, Ivet, Elisa i Natàlia, joves de l'esplai