ZENITS SOBRE RODES

Tot i que en el grup de Zenits hem tingut alguna dificultat durant aquest any a causa de la covid, gràcies a la nostra motivació, el grup ha aconseguit tirar endavant acabant de la millor manera possible. Creiem que aquest any hem fet més pinya que mai i s’ha format un molt bon grup amb un fort compromís i constància dissabte rere dissabte.

Durant el bona nit de l’excursió ens hem representat i identificat com un cotxe. Així doncs, cadascú del grup és una part imprescindible i sense alguna d’aquestes peces el cotxe no podria seguir el seu camí. Llavors, entre tots vam decidir assignar una part a cadascú del grup de la forma següent:

L’Ignasi seria l’eixugavidres perquè quan venen pluges o circumstàncies difícils ens ajuda sempre amb una gran visió.

El Marc seria l’aneguet de goma del remolc perquè si hi ha algun mal moment, intenta frenar-lo i alhora aportar alegria.

El Joel seria les rodes del darrere, ja que sempre tiren endavant i no veiem la força que fan al cotxe constantment.

El Genís faria de seients perquè tot i ser una part del cotxe que no li parem gaire atenció, ja que la donem per seguda, et fa sentir còmode i s’adapta molt bé a tu.

El Pol faria de llums intermitents, ja que amb poc vol dir molt i es converteix en essencial i necessari per trobar la direcció.

El Juan seria el retrovisor perquè assegura que no hi hagi accidents i que tot estigui en el seu lloc.

L’Alfons faria de portes del darrere perquè abans d’iniciar el trajecte s’assegura que estigui tothom perquè l’esplai no pot funcionar sense que hi estem tots.

El Pol Ussetti faria de maleter o, inclús, de canvi de marxes perquè pots dipositar la confiança plena amb ell sabent que estarà al teu costat per donar-te la mà si ho necessites

L’Hèctor seria el claxon, ja que és imprescindible tot i que sembla que no s’utilitzi sovint, sempre es fa sentir de la millor manera.

El Guillem seria la ràdio perquè sempre està disposat a explicar-nos coses i xerrar, sense ell no hi hauria música al grup de Zenits.

El Joan podria ser les enganxines del cotxe perquè aporta molta personalitat, i tot i que al principi no saps si quedaran bé al cotxe, acaben enganxades durant molts anys.

El Roger seria l’antena, perquè tot i que no ha pogut venir a l’excursió sempre està present i ens connecta amb l’exterior.

Per últim, hem pensat que els monitors podríem ser el motor que engega el cotxe, però que necessita benzina per arrencar. I, tal com sempre diem els monitors, tot el que fem no tindria sentit sense tots ells, la nostra benzina.

Així doncs, ja tenim la furgo carregada per marxar de rutes tots plegats!

Gràcies per aquest curs i fins aviat!