“QUÈ EM TOCARÀ AQUEST ANY?”

Ja ha arribat febrer i ens envaeixen sentiments de neguit, il·lusió i emoció, tot l’equip sap què s’apropa, sabem què significa l’arribada de febrer… comença la preparació de les activitats d’estiu! Cada any s’inicia el mateix ritual, amb les mateixes sensacions però, cada any, com si desconeguéssim el que ens ve, tenim les mateixes preguntes, els mateixos somnis i els mateixos nervis.

Tot comença per repartir-nos en les diferents activitats d’estiu: “Què em tocarà aquest any?” Pot ser que sigui la màgia del primer torn? La independència del segon torn? La unió de grup del camp de treball? L’esforç i l’autosuperació de les rutes? Ho desconec. Només sé que, sigui on sigui, el que ens depararà seran experiències úniques, que no es repetiran i, de ben segur, que ens faran créixer a totes.

Un cop ha passat aquest primer moment d’incertesa, l’equip ja està format i venen el que seran 5 mesos de moments per tot: de feina, de compromís, d’assertivitat, d’escoltar, d’equivocar-se, d’aprendre, de proposar, d’imaginar… Com qui té a les seves mans una petita planta, durant 5 mesos la rega, la cuida i, sobretot, la mima. Això fem les monitores durant aquests 5 mesos previs al “gran moment”, quan tot comença. Ens esperen setmanes de trobar moments en el nostre dia a dia per poder fer créixer aquestes activitats, des dels objectius fins a cada activitat, del quotidià fins al centre d’interès… tot va agafant forma i aquells somnis es van fent realitat, aquelles preguntes es van resolent i els nervis van passant.

Desprès de més de 8 activitats d’estiu tinc ben clara una cosa: tot el que impliquen les activitats d’estiu, des de la seva preparació fins a l’últim dia tornant a l’escola, ens fa créixer com a persones. És quelcom únic i difícil de descriure, és màgic i complicat d’imaginar… així que només podria dir el següent: vine a viure-ho! Jo ara marxo, que tinc reunió.

Escrit per Andrea Recacha, directora d’estiu i monitora del CE Joan Suñol