L’escola de la vida: l’Esplai!

L’Esplai ha sigut com una segona casa des que era petit, és un lloc únic on vius experiències que no vius a cap altre lloc i a través del lleure, t’educa i et forma per a ser una persona 10!

He estat a l’esplai des de Picarols i tenia molt clar que volia ser monitor. Per aquest motiu, aquest any de Formació ha sigut l’última peça que em faltava per a començar el meu camí com a membre de l’equip educatiu dins d’aquesta entitat.

Ha sigut un any complicat, ja que has de fer un canvi de xip bastant important. El procés maduratiu es va construint al llarg de tots els anys, però la fase més complicada està aquí, en el grup de Formació. El primer que has de tenir clar és que ja no ets un nen; has de començar a agafar responsabilitats, t’has de comprometre de veritat per primer cop i això, almenys a mi, m’ha ajudat a centrar-me en molts altres aspectes de la meva vida i a respectar molt més la feina que fan els altres.

Aquest any també serveix per a descobrir com funciona realment l’esplai i la seva complexitat, que crec que aquí és on la veus per primer cop. Després de mig any formant-te per a ser monitor, arriba el primer contacte amb els nens i nenes, arriba el fet de ser responsable d’un grup de nens no durant 12 dies sinó durant una tarda d’esplai. Potser la primera meitat de l’any és la que té la fama de ser més teòrica i menys dinàmica però quan tens el primer contacte amb els infants, personalment tenia clar que volia ser monitor, reafirmes els teus pensaments. Passes d’estar assegut escoltant el que farem aquesta tarda a explicar-ho tu. Passes del “estic molt cansat, ja no puc més” al “vinga va nois que ja arribem”. Passes a viure un paper que per primer cop saps l’esforç físic i psicològic que comporta. I la veritat és que ser monitor d’infants m’agrada molt i m’omple com a persona.